La memòria és un regal del Déu. Pitàgores
La meva dona Rosa i jo som a una petita residència per a gent gran al Garraf. El seu pare, l’avi Pere, acaba de ser traslladat al tercer pis, és a dir, el seu estat és ara terminal; no hi ha camí enrere; ja no li queda memòria, l’efecte total de l’Alzheimer ha passat factura. Inspeccionem la nova habitació. Comprovem que no faltin objectes, guardem la roba etiquetada a la calaixera i provem el llit articulat i el terra antilliscant del bany.
Hem portat alguns gruixuts àlbums de fotos d’en Pere, de la seva obra més personal. En la fase de negació del dol encara esperem que puguin ajudar-lo a connectar la memòria amb l’ imatge i el seu significat. No obstant, estem acariciant la nostàlgia per la seva ment lúcida i aguda i pel seu carisma que tant trobem a faltar. Mentre miro les fotografies els meus propis records viatgen i deambulen per camins inesperats, buscant una narració, una seqüència significativa d’esdeveniments.
Mirem una fotografia de la seva família feta davant de la Basílica de Montserrat, on ell i la seva dona Carme van celebrar les noces d’Or, i on havien passat la lluna de mel cinquanta anys abans. La Rosa intenta ajudar-lo a recordar la seva dona, els seus cinc fills i els seus deu néts, assenyalant-li cadascun d'ells i dient-ne el seu nom.
En Pere va fer centenars de fotografies de Montserrat, incloses unes de les enormes roques que va retratar a través d’un telescopi des del seu balcó a l’Alt Penedés: la Mòmia, el Gat, l’Elefant, el Bisbe...
Recordo el dia que el vaig trobar als seus vuitanta anys, al tercer pis de casa seva a punt d’enfilar-se damunt del terrat. Havia construït una escala de fusta amb ranures especialment dissenyades que s’enganxaven a la barana metàl·lica d’un balcó de dalt per repenjar-la a la paret. "Afanya't abans que la Carme em vegi. Tindria un atac." Vaig aguantar la part inferior de l'escala mentre ell va pujar en les seves sabatilles xineses portant un trípode i la seva clàssica Leica per poder fotografiar una part del panorama de la vall de vinyes verdes i ocres als vessants de Montserrat. Va elaborar una enorme imatge panoràmica de Lavern unint desenes de fotos preses des de dalt del poble. Després el seu fill, en Betu, va uniformar i suavitzar el color i el contrast a Photoshop i va amplificar el muntatge a la mida d’un mural. Va ser la última col·laboració entre l'artesà i l'artista. Havien falsejat la foto amb cura de manera que totes i cadascuna de les cases es veiessin nítides. I el poble sencer queda coronat per la majestuosa Montserrat de fons. Aquest enorme retrat s’exhibeix al cafè del poble.
Recordo un altre dia que tornàvem de casa des d’aquell cafè. Jo tot preocupat, estava dintre del meu cap, absort en la meva pròpia pel·lícula. De sobte en Pere manà: “Para!” i assenyalant amb la mà dreta, “Mira!”. Els seus ulls de fotògraf havien emmarcat una rosa vermella brillant sobre el fons d’un llimoner. Tres llimones iridescents formaven un triangle al voltant de la rosa.
Això havia estat abans d’omplir el dipòsit de gasolina del seu cotxe amb aigua o d’oblidar-se de fixar el cinturó de seguretat de la seva dona, de manera que la vam trobar asseguda a terra del cotxe quan van arribar de la residència de gent gran. L’Alzheimer és cruel i pot convertir un geni en un ximple.
La Rosa continua assenyalant-li els membres de la família a l’àlbum de fotos i repetint els noms.
Mentrestant miro un altre àlbum: fotos d’estrelles fetes amb tècnica time lapse, anells de llum a la nit mediterrània; la inauguració de l’estació local de trens; retrats de camperols que treballen a la verema.
L’ avi Pere ha llegat milers d’imatges que ajuden a mantenir viva la memòria individual i col·lectiva. L’anomenen “El Retratista”. Va saber estar natural i plenament present en el moment. Les seves fotografies semblen que deixin un rastre dels seus subjectes ... alguna cosa directament arrencada d’ells, com una màscara de mort.
La Rosa continua assenyalant-li els membres de la família a l’àlbum de fotos i repetint els noms. En Pere, passiu, te la vista perduda mirant a la distancia com si mires un vaixell que s’allunya mar endins, a punt de desaparèixer més enllà de l’horitzó...
Memory is a gift from god. Pythagoras
My wife Rosa and I are at a small nursing home, located in the Garraf. Her father, Grandpa Pere has just been moved to the third floor, meaning his condition is now terminal, no road back, memory gone, the full effect of Alzheimer has taken its toll. We inspect his new room. We check for any missing belongings, store his labeled clothes in the dresser drawers, and test the articulated bed and non-slip floor in bathroom.
We’ve brought along a few of Pere’s thick photo albums, part of his more personal work. In the negation phase of grief, we still hope it might help him connect image to memory and meaning. However, we’re actually caressing our nostalgia for his lucid, acute mind, and the charisma we miss so dearly. As I look at the photographs my own memories begin to travel and unravel along unexpected paths, seeking a narration, a meaningful sequence of events.
We’re looking at a photograph of his family taken in front of the Basilica at Montserrat where he and his wife Carmen celebrated their golden anniversary, and where they’d spent their honeymoon fifty years before. Rosa is trying to help him remember his wife, five children, and ten grandchildren, pointing to each one of them and saying their names.
Pere took hundreds of pictures of Montserrat, including close-ups of the huge boulders that he shot through a telescope from his balcony in the Alt Penedés: the Mummy, the Cat, the Elephant, the Bishop.
I remember the day I found him at eighty, about to climb up onto the three-storey high roof of his house. He’d crafted a wooden ladder with specially fitted slots that he hooked over the metal railing of an upstairs balcony so as to prop the ladder against the wall. “Hurry before Carmen sees me. She’d have a fit.” I held the bottom of the ladder as he scooted up in his Chinese slippers, carrying a tripod and his classic Leica in order to photograph part of the valley panorama of green and yellow grapevines and the foothills of Montserrat beyond. He crafted a huge panoramic picture of Lavern by assembling dozens of photos taken from above the town. His son Betu then smoothed out the color and contrast in Photoshop and amplified the montage to the size of a mural. It was the last collaboration between the artisan and the artist. They’d carefully faked the photo to look real, and so that each and every home is clearly visible, and the whole town is crowned by majestic Montserrat in the background. The enormous portrait hangs in the village café.
I remember another day walking back home from that café. I was in worry mode, all up in my head, absorbed in my own movie. Suddenly Pere commanded me to “Stop!”, and pointing with his right hand, “Look!”. His photographer’s eyes had framed a bright red rose, against the background of a lemon tree. Three shining lemons framed a triangle around the rose.
That was before he filled the gas tank of his car with water or forgot to fasten his wife’s seat belt so we found her sitting on the floor when they arrived from the nursing home. Alzheimer is cruel and can turn a genius into a fool.
Rosa continues to point out family members in the photo album and repeat their names.
Meanwhile, I’m looking through another album: time lapse photos of stars, rings of light in the Mediterranean night; the inauguration of the local train station; portraits of farmhands working in the grape harvest.
Grandpa Pere has bequeathed thousands of images to help kindle personal and historical memory. They call him the “portrait artist”. He knew how to be naturally and fully present in the moment. And his photographs seem to leave a trace of their subjects ... something directly lifted off them, like a death mask.
Rosa continues to point to family members in the photo album and repeat their names. Pere, passive, is gazing into the distance as if watching a ship moving away at sea about to disappear beyond the horizon...
No hay comentarios:
Publicar un comentario