Mil Ocells de Paper

 

La historia

El llibre Mil Ocells de Paper de la Takayuki Ishii explica la historia de una noia japonesa, la Sadako Sasaki, que només tenia dos anys quan els Estats Units van llançar sobre Hiroshima i Nagasaki dues bombes atòmiques que van causar la mort immediata d’unes 150.000 persones. Era al final de la Segona Guerra Mundial, els dies 6 i 9 d’agost de 1945. Just fa 76 anys.

Tot i que avions nord-americans havien llançat prèviament pamflets advertint als civils de bombardejos aeris en altres 12 ciutats de Japó, els residents d'Hiroshima mai van ser advertits d'un atac nuclear.

Mentre l’avió americà s'allunyava a tota velocitat de la ciutat, el capità va comentar: “Déu meu! Què hem fet!”

L'explosió es va sentir a més de 60 km de distància. Va generar una onada de calor de més de 4.000 ° C, núvols de runa i de metralla cremant, ràfegues de vent de més de 1.500 km hora que van produir incendis que durant tres dies van devorar la ciutat. Dos terços dels edificis de la ciutat, uns 60.000 van quedar destrossats.

La mare de la Sadako la va trobar junta amb el seu germà sota la runa, miraculosament il·lesos o això semblava ...

La mare va aixecar la vista i va contemplar una terra erma irreconeixible; un núvol en forma de bolet que s'estenia pel cel. Buscant refugi, va guiar la família, avançant a contratemps, pas a pas, a través de runes en flames. Entre cadàvers mutilats, gent amb la pell arrencada. Crits desesperats de dolor per tot arreu. Pudor de la mort. De sobte, va començar a caure una pluja de color negre plena de brutícia, una espantosa pols contaminada de la radiació nuclear. En un agut estat de xoc, la família va esperar hores abans de ser atesa.

La Sadako va sobreviure l’impacte de la bomba d’Hiroshima, però 10 anys més tard va morir de leucèmia pels efectes de la radiació. Mentre era hospitalitzada, va començar a construir mil ocells de paper, mil pregaries, amb l’esperança que els déus la curarien. Segons una llegenda japonesa la grua representa salut i llarga vida.

La història de la Sadako va acabar impulsant la construcció d’una memorial al Parc de la Pau d’Hiroshima, en el seu honor i en el de tots els nens i nenes víctimes dels bombardeigs.

Al seu peu hi resa aquesta inscripció: “Aquest és el nostre plor. Aquesta és la nostra pregària. Pau al món.”

La instal·lació

Soc de San Francisco, una ciutat que mira cap a Àsia, cap a Japó i on les dates dels dies 6 i 9 d’agost encara son infames. Quan a la primavera del 2021 la meva companya, la Rosa Casanovas, i jo vam llegir l’historia de la Sadako vam idear i iniciar el projecte per retre-la un homenatge al nostre poble, a Cal Xerta, un antic molí paperer reformat i convertit en espai cultural.

La història de Sant Pere de Riudebitlles va indissolublement lligada al paper des de fa més de cinc segles. I el projecte de Cal Xerta - Espai de producció i difusió cultural (de la qual formen part) neix per fer que la creativitat, la innovació i la cultura contribueixin a cohesionar el poble, amb la participació, la convivència i el desenvolupament de la ciutadania.

Així que vam convocar a nens i nenes, joves, adults i gent gran del poble i d’arreu a confeccionar mil ocells de paper abans del 6 d’agost, per a construir un gran mòbil al mirador de Cal Xerta, fent servir l’origami, una tècnica japonesa de papiroflèxia (a que la Rosa és aficionada). Vam explicar l’historia de la Sadako y vam incloure enllaços a tutorials per ensenyar com fer ocells de paper, de la manera més senzilla a més difícil. Un artista del col·lectiu Riudebitlles Territori d’Art, el Miguel Sabaté, va crear el cartell.

Amb la participació d’escoles, clubs esportius, casals dels avis, la Creu Roja, les biblioteques, i moltes persones de forma anònima, ens van venir volant més de mil ocells.

Un petit equip humà de 5 persones vam passar moltes hores enfilant el ocells en llargues tires per desprès encordar-les al sostre del mirador de l’antic moli de paper. Va ser com una meditació, pensant en quantes dits (de persones de 4 a 84 anys) havien confeccionat amb afecte tots aquells ocellets. L’artista David Ribas va supervisar el disseny. La instal·lació va ésser-hi del 6 d’agost al 12 de desembre... i van passar dotzenes de persones de totes les edats a visitar-la, moltes de les quals havia participat en crear-la. Van deixar al llibre de reflexions els seus comentaris, els quals evidencien l’èxit de la nostra proposta: fomentar la transmissió dels valors de la pau, la solidaritat i el pensament crític:

 “un gran projecte, un record d’esperança, per un futur de pau...”

“gracias por hacer cultura en comunidad, que nos lleva a pensar y a disfrutar.”

“Tens tota la raó ‘cal personalitzar els desastres’...”

“Un espai per la reflexió...”

“Una gran lliçó per demanar la pau i el rebuig a la guerra. El poble que recorda no perd mai l’ identitat.”

“Projecte per convertir l’horror i el dolor en bellesa, un ritual comunitari amb sentit- Valorigami!”

 “Jo mateixa vaig participar amb aquesta obra, i no només jo sinó tota la meva escola. El resultat és molt bonic i estic orgullosa...”

“Aquest projecte m’ha impactar molt, m’he posat a la pell de la gent que va patir la bomba..”

“Memòria col·lectiva a traves de l’art, una instal·lació preciosa feta entre tots i per a tothom...”

“Una mostra preciosa, molt emotiva i el lloc que la acull immillorable”

Fent la recerca d’aquest projecte, vaig descobrir que ha hagut homenatges similars en altres llocs del mon en el passat, però pot ser mai amb tanta congruència amb l’espai on es representa.

“Cal esser el canvi que volem al mon” Gandhi

 

Agraïments:

Miquel Sabaté

David Ribas

Magda Aliana

Ione Beobide

Marta Alarcón

David Long

Projecte Cal Xerta

Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles

Escoles Velles

RTd'A

MicroTroupe

Club Patí Riudebitlles

Escola Estel

Zig Zag

Ferreteria Marimon

Grup de memòria del servei de Dinamització

Escola Sant Jeroni

La Creu Roja: grups d’Exit Escolar i Aula d’Estudi de joves

Ajuntament de Torrelavit

Biblioteca Municipal M. Àngels Torrents

Biblioteca Municipal Joan Sardà i Lloret

Casal de la Gent Gran de Torrelavit

Servei de Cultura de Sant Sadurní de Noia

La Fura

El Cargol

Televisió de Vilafranca

I a totes les persones que de forma anònima han participat en aquest projecte.