La historia
El llibre Mil Ocells de Paper de la Takayuki Ishii
explica la historia de una noia japonesa, la Sadako Sasaki, que només
tenia dos anys quan els Estats Units van llançar sobre Hiroshima i Nagasaki
dues bombes atòmiques que van causar la mort immediata d’unes 150.000 persones.
Era al final de la Segona Guerra Mundial, els dies 6 i 9 d’agost de 1945. Just
fa 76 anys.
Tot
i que avions nord-americans havien llançat prèviament pamflets advertint als
civils de bombardejos aeris en altres 12 ciutats de Japó, els residents
d'Hiroshima mai van ser advertits d'un atac nuclear.
Mentre
l’avió americà s'allunyava a tota velocitat de la ciutat, el capità va
comentar: “Déu meu! Què hem fet!”
L'explosió es va sentir a més de 60 km
de distància. Va generar una onada de calor de més de 4.000 ° C, núvols de runa
i de metralla cremant, ràfegues de vent de més de 1.500 km hora que van produir
incendis que durant tres dies van devorar la ciutat. Dos terços dels edificis
de la ciutat, uns 60.000 van quedar destrossats.
La mare de la Sadako
la va trobar junta amb el seu germà sota la runa, miraculosament il·lesos o
això semblava ...
La mare va aixecar la
vista i va contemplar una terra erma irreconeixible; un núvol en forma de bolet
que s'estenia pel cel. Buscant refugi, va guiar la família, avançant a
contratemps, pas a pas, a través de runes en flames. Entre cadàvers mutilats,
gent amb la pell arrencada. Crits desesperats de dolor per tot arreu. Pudor de
la mort. De sobte, va començar a caure una pluja de color negre plena de
brutícia, una espantosa pols contaminada de la radiació nuclear. En un agut
estat de xoc, la família va esperar hores abans de ser atesa.
La Sadako va
sobreviure l’impacte de la bomba d’Hiroshima, però 10 anys més tard va morir de
leucèmia pels efectes de la radiació. Mentre era hospitalitzada, va
començar a construir mil ocells de paper, mil pregaries, amb l’esperança que
els déus la curarien. Segons una llegenda japonesa la grua representa salut i
llarga vida.
La història de la
Sadako va acabar impulsant la construcció d’una memorial al Parc de la Pau d’Hiroshima, en el seu honor i en el
de tots els nens i nenes víctimes dels bombardeigs.
Al seu peu hi resa
aquesta inscripció: “Aquest és el nostre plor. Aquesta és la nostra pregària.
Pau al món.”
La instal·lació
Soc de San Francisco,
una ciutat que mira cap a Àsia, cap a Japó i on les dates dels dies 6 i 9
d’agost encara son infames. Quan a la primavera del 2021 la meva companya, la
Rosa Casanovas, i jo vam llegir l’historia de la Sadako vam idear i iniciar el
projecte per retre-la un homenatge al nostre poble, a Cal Xerta, un antic molí
paperer reformat i convertit en espai cultural.
La història de Sant
Pere de Riudebitlles va indissolublement lligada al paper des de fa més de cinc
segles. I el projecte de Cal Xerta - Espai
de producció i difusió cultural (de la qual formen part) neix per fer que
la creativitat, la innovació i la cultura contribueixin a cohesionar el poble, amb
la participació, la convivència i el desenvolupament de la ciutadania.
Així que vam convocar
a nens i nenes, joves, adults i gent gran del poble i d’arreu a confeccionar
mil ocells de paper abans del 6 d’agost, per a construir un gran mòbil al
mirador de Cal Xerta, fent servir l’origami, una tècnica japonesa de
papiroflèxia (a que la Rosa és aficionada). Vam explicar l’historia de la
Sadako y vam incloure enllaços a tutorials per ensenyar com fer ocells de
paper, de la manera més senzilla a més difícil. Un artista del col·lectiu
Riudebitlles Territori d’Art, el Miguel Sabaté, va crear el cartell.
Amb la participació
d’escoles, clubs esportius, casals dels avis, la Creu Roja, les biblioteques, i
moltes persones de forma anònima, ens van venir volant més de mil ocells.
Un petit equip humà de
5 persones vam passar moltes hores enfilant el ocells en llargues tires per desprès
encordar-les al sostre del mirador de l’antic moli de paper. Va ser com una
meditació, pensant en quantes dits (de persones de 4 a 84 anys) havien
confeccionat amb afecte tots aquells ocellets. L’artista David Ribas va
supervisar el disseny. La instal·lació va ésser-hi del 6 d’agost al 12 de
desembre... i van passar dotzenes de persones de totes les edats a visitar-la, moltes
de les quals havia participat en crear-la. Van deixar al llibre de reflexions els
seus comentaris, els quals evidencien l’èxit de la nostra proposta: fomentar la
transmissió dels valors de la pau, la solidaritat i el pensament crític:
“un gran projecte, un record d’esperança, per
un futur de pau...”
“gracias por hacer
cultura en comunidad, que nos lleva a pensar y a disfrutar.”
“Tens tota la raó
‘cal personalitzar els desastres’...”
“Un espai per la
reflexió...”
“Una gran lliçó per
demanar la pau i el rebuig a la guerra. El poble que recorda no perd mai l’
identitat.”
“Projecte per
convertir l’horror i el dolor en bellesa, un ritual comunitari amb sentit- Valorigami!”
“Jo mateixa vaig participar amb aquesta obra,
i no només jo sinó tota la meva escola. El resultat és molt bonic i estic
orgullosa...”
“Aquest projecte m’ha
impactar molt, m’he posat a la pell de la gent que va patir la bomba..”
“Memòria col·lectiva
a traves de l’art, una instal·lació preciosa feta entre tots i per a tothom...”
“Una mostra preciosa,
molt emotiva i el lloc que la acull immillorable”
Fent la recerca
d’aquest projecte, vaig descobrir que ha hagut homenatges similars en altres
llocs del mon en el passat, però pot ser mai amb tanta congruència amb l’espai
on es representa.
“Cal esser el canvi
que volem al mon” Gandhi
Agraïments:
Miquel Sabaté
David Ribas
Magda Aliana
Ione Beobide
Marta Alarcón
David Long
Projecte Cal Xerta
Ajuntament de Sant
Pere de Riudebitlles
Escoles Velles
RTd'A
MicroTroupe
Club Patí Riudebitlles
Escola Estel
Zig Zag
Ferreteria Marimon
Grup de memòria del servei
de Dinamització
Escola Sant Jeroni
La Creu Roja: grups d’Exit
Escolar i Aula d’Estudi de joves
Ajuntament de
Torrelavit
Biblioteca Municipal M.
Àngels Torrents
Biblioteca Municipal
Joan Sardà i Lloret
Casal de la Gent Gran
de Torrelavit
Servei de Cultura de Sant
Sadurní de Noia
La Fura
El Cargol
Televisió de Vilafranca
I a totes les
persones que de forma anònima han participat en aquest projecte.
