El teatre és un
vehicle excel·lent per desenvolupar de manera lúdica la nostra flexibilitat,
creativitat i congruència ment/cos/esperit. Unit al model de la Programació
Neurolingüística, “l'art i la ciència de l'excel·lència humana”, es reforcen
mútuament. La PNL convida a la curiositat, l'exploració, la sorpresa, la
realització personal i social mitjançant un model de l'experiència subjectiva.
Mentre que “el teatre és la primera invenció humana, la que permet i promou
tots els altres invents. Neix quan l'ésser humà descobreix que es pot observar
a si mateix, i partir d'aquest descobriment, començar a inventar altres maneres
d'obrar.” August Boal.
Aquest taller s'adreça a totes aquelles persones que
estiguin obertes a una intensa experiència de joc i que tinguin entusiasme per
explorar la seva creativitat.
Beneficis: aplicació immediata a propòsits personals,
professionals i creatius amb millora de l'expressió verbal i corporal,
l'agudesa sensorial, la flexibilitat, la superació de bloquejos i la
comunicació suggestiva…
• Escalfaments: la flexibilitat en acció.
• Exercicis veu / cos
• Comunicació no verbal
• Improvisacions
• Jocs d'estatus
• Distorsions en la comunicació
• Congruència: ment/cos/“camp”
• Exploració d'alguns arquetípics
• Transits creatius
• Metàfora i creativitat
• Practiques de petites obres
Facilitador:
Robert Long (629 27 53 78): Director de
teatre, guionista, actor. Especialista en Teatre Social. Professor de PNL per
l'AEPNL.
Entrevista a Robert Long
Publicat a Entreacte
S’ha impartit a Fabra i Coats un curs organitzat per l’AADPC. Amb el títol “Taller de PNL per
a actors i actrius”, el director, actor i guionista americà Robert Long ha
impartit aquest curs que agafa tècniques de la programació neurolingüística
(PNL) i les adapta a les necessitats de l’intèrpret, tant pel que fa a la seva
feina com a la seva evolució personal. Quedem amb ell i amb l’actriu Marta
Soler, alumna del curs, per xerrar sobre la PNL i la utilització de les eines
que aquesta proporciona a l’hora de desenvolupar un treball creatiu.
Edgar Manjarrés: La primera
pregunta és obligada, quan una persona associada rep a casa informació d’un
dels cursos de PNL que imparteixes, què en pot esperar?
Robert Long: Aquest curs de PNL aquí a l’AADPC és especial
perquè està dissenyat pels actors i les actrius. Si van a un curs normal
de PNL poden esperar una altra cosa. La PNL és un model, molt ric, de
comunicació i canvi humà, que ja té una trajectòria de més de trenta anys i que
ara, més que un model, és tot un camp que s’aplica a tots els àmbits de la
comunicació; per tant, és aplicable a qualsevol ésser humà.
La PNL, ja en si mateixa, té en
els seus orígens molt de teatre perquè està modulada per tres mags de la
teràpia dels anys setanta i cadascun d’ells bevia de fonts del teatre. Eren
Fritz Perls, que treballava el psicodrama i havia experimentat una mica amb el
Living Theatre de Nova York; Virginia Satir, pionera en teràpia familiar, que
també emprava moltes tècniques de teatre, com el llenguatge corporal, l’estat intern,
etc., i Milton Erickson, que era un hipnoterapeuta i metge psiquiàtric que en
el seu treball utilitzava molt la metàfora, l’anècdota, els contes, el drama,
la sorpresa, etc.
E.M: Convertir aquestes
característiques de la PNL en eines de treball per a intèrprets és una cosa
teva o es fa arreu?
R.L: Que jo sàpiga es una cosa
meva, almenys aquí. Tot i que és probable que en altres llocs s’hagi fet,
perquè s’hi presta molt. El punt de partida és que cos, ment, emocions,
conscient, inconscient, el llenguatge… en definitiva, tot forma part d’un
mateix sistema i es tracta d’aprendre com podem influir-hi. En definitiva, el
treball actoral és això. Trobar els estats interns i projectar les emocions que
requereix el personatge. El treball amb PNL també ens ofereix moltes
estratègies de creativitat. Ara mateix estic col·laborant en una peça de
teatre-dansa, convidat per una alumna de PNL, que és actriu i ballarina. Estan
improvisant i investigant a través d’un patró avançat de la PNL que es diu
“reimpromta”. Es treballa a través d’una línia de temps, es busca el primer
moment d’un drama, d’un trauma a la vida i s’envien els recursos des de
l’adult. I això ens serveix com a punt de partida d’aquesta obra de
teatre-dansa. És bonic estar en aquest procés de recerca i creació a partir de
la PNL pura i dura.
E.M: Com arribes a la PNL?
R.L: Per un llibre. Bé, i per
la meva inquietud per saber més sobre la comunicació humana. Sempre he estat
vinculat a projectes que tenen a veure amb el teatre, l’educació i la
comunicació. Un amic tenia un llibre amb una portada rara, em va cridar
l’atenció, i ja des de la primera pàgina em va enganxar.
Marta Soler: I com es diu el
llibre?
R.L: L’edició del llibre en
castellà es diu De sapos a principes… és
molt important que no ho llegeixis al revés (riu).
E.M: En els cursos, notes
diferència a l’hora de treballar amb actors o actrius o fer-ho amb alumnat que
es dedica a altres professions, potser menys acostumats a treballar amb les
emocions?
R.L: No ho noto gaire amb la
gent que va als cursos. El perfil normal, pel que fa sobretot al primer curs,
són docents, psicòlegs, metges, treballadors socials, gent que està acostumada
a treballar amb emocions, tot i que potser des d’un altre punt de vista. Potser
fa cent anys, amb Freud, no; però en el món de la teràpia ja fa més de trenta
anys que es treballa la involucració del cos i de les emocions. Ara bé, quan
porto el curs a empreses a vegades sorprèn, la gent de les empreses fins ara no
està gaire acostumada a prestar atenció a les emocions i a veure’n la
importància.
M.S: Jo tinc la sensació que
les actrius i els actors, d’una manera intuïtiva, utilitzen o estan acostumats
a jugar amb alguns d’aquests patrons de la PNL. És qüestió, potser, de fer-los
conscients?
R.L: Hi estic d’acord. Hi ha
moltes coses que amb un altre nom els seran familiars a totes les persones que
han treballat en un procés creatiu, en una obra qualsevol, preparant el
caràcter i personalitat del personatge. Un exemple molt clar és el que
nosaltres anomenen “l’ancoratge.” En la PNL ve de Pavlov, de
l’estímul-resposta, i són les mateixes coses que Stanislavsky també
investigava. Hi ha moltes coses que tenen en comú en aquesta recerca de les
emocions. Ara bé, la PNL té uns patrons molt elegants per a la creativitat
perquè el que fa és observar el que funciona. Gent i processos excel·lents i
amb un patró pragmàtic, es tracta de descobrir què estan fent aquestes
persones, què els funciona, a partir de la seva manera de parlar, del seu
llenguatge no verbal i mitjançant preguntes importants descobrir quines són les
seves estratègies de creativitat.
Una de les persones que ens
serveix de model és Walt Disney, que té un patró molt interessant, i que
aplicat a qualsevol procés de creació funciona. Es tracta de separar un mínim
de tres fases d’un procés de creació i no deixar que es contaminin l’una de
l’altra. Ell tenia una habitació on es reunia amb l’equip i només deixarien
entrar totes les imatges que podien somiar, el que avui s’anomena una pluja
d’idees, en un ambient ancorat en aquella habitació i sense la intervenció de
l’autocensura. Una vegada generades aquestes idees, anaven a un altre a lloc,
agafaven tot allò que havien visualitzat i sentien quines podien funcionar, i
això era sobretot d’una manera emocional. I una vegada fet un primer esborrany
d’allò que podia quedar, anaven a un altre espai, el “crític-constructiu”, on
es feien preguntes: què sobra?, què falta?, hi ha un altre ordre?, hi ha alguna
cosa que podem substituir? I aquest procés és recursiu, si necessites més idees
vas al primer lloc. I això és molt elegant perquè no contamines una fase amb
una altra; la tendència, ja ho sabem, és que el crític entri al principi.
E.M: Com pot canviar la manera
de treballar d’un actor després de fer el curs, què pot trobar?
R.L: Estratègies específiques
que potser no sabia abans, que vénen d’una altra disciplina, però que són
perfectament aplicables a l’art de l’actuació, a la creació teatral.
E.M: Ens pots posar algun
exemple, un actor, una actriu després de fer el curs rep la proposta d’un personatge,
amb quines eines noves pot comptar?
R.L: Penso en l’autobiografia
d’Uta Hagen, que és la gran dama del teatre americà, ella explica com va passar
anys en aquest procés dolorós de trobar l’emoció d’un personatge i poder
repetir-ho cada nit a l’escena. I es va trobar, després de moltes
experimentacions, que no li calia pensar en la seva mare, que havia mort, per
posar-se trista; va descobrir que una vegada havia connectat amb aquella
emoció, amb un petit detall o amb una paraula que era el seu “ancoratge”, ja
tenia la clau per entrar en la seva emoció. Una mica com Chaplin va descobrir
Charlot, aquell bombí, la roba i el bastó. Una vegada es vestia ja tenia el seu
ancoratge per al personatge. Això seria una tècnica molt de la PNL, que ens
permetria arribar a l’emoció d’un personatge sense passar tant de dolor a
vegades.
M.S: Vols dir que hi ha altres
maneres d’arribar a sentir sense patir, que a vegades sembla obligat.
R.L: La PNL es remet al pare de
la psicologia americana, que es deia William James, el germà de l’escriptor
Henry James, que va descobrir que la fisicalitat portava a l’emoció. A vegades
posar-se en una actitud, en una postura del personatge, ja porta a l’emoció. Ve
de seguida, si vas mirant cap a terra i amb les espatlles encorbades, això et
transmet una emoció diferent que si vas amb el cap alçat i amb pas segur, no
cal que l’emoció sigui el primer. Això ja ho fem en el teatre però mitjançant
la PNL hi ha maneres molt específiques d’entrar per aquí. La PNL busca que
tinguis més lleugeresa, que autogestionis els estats interns, l’important és el
que projectes al públic no el que sents per dintre, és el que sent el públic.
M.S: Quan parles de recursos,
són coses pràctiques?
R.L: La PNL és pragmàtica i es
basa en molta pràctica, l’única manera d’aprendre. Es declara ateòrica. Tot i
que hi ha molta teoria des de la neurociència i un cúmul d’evidències des del
món científic que l’ha estudiada i que demostren que això funciona. La PNL és
eminentment pràctica i en els cursos hi ha molt poca teoria, és fer i després
reflexionar sobre aquesta experiència de referència.
E.M: I com ens deies, es fan
servir recursos que ja tenim.
R.L: La PNL és en essència ser
conscients que fem la pel·lícula de la nostra vida, el que anomenen el nostre
mapa. Allà hi ha els nostres filtres, les nostres creences, la manera com ens
parlem, i també sovint una visió distorsionada de la realitat, que ens
dificulta i ens limita. Es tracta d’arribar a aquesta consciència, per després
canviar-ho. Per exemple: parlo amb algú que em diu: ”Tinc por de parlar amb
públic.” I jo li dic: ”Ensenya’m a tenir aquesta por, perquè jo ho gaudeixo.
Quan comença? El dia abans? El mateix dia?” I em diuen: “Comença una hora
abans?” I els pregunto: ”Què fas per aconseguir tenir aquesta por? Què veus?”
Llavors comencen a explicar les imatges… i generalment hi ha un patró: dits
acusadors, cares llargues, caps massa grans… I dic: “Deixa’m provar-ho?… És
cert! Si ho imagino ja començo a tenir aquesta por.” I els pregunto si es diuen
alguna cosa. I generalment ells mateixos es diuen coses com: ”Això serà un
fracàs!” Si ho proves, imagines tot això, i et vas repetint: ”Això serà un
desastre, això serà un desastre…” Cada vegada que ho fas aconseguiràs els
mateixos resultats. És una profecia que s’acompleix, tens raó sempre, penses
que serà un desastre i ho serà. Ara, vols aprendre a fer alguna altra cosa?
S’adonen que és un aprenentatge, no és un problema. La PNL no tracta problemes,
tot són aprenentatges i automatismes per obrar d’una altra manera. I insisteixo,
amb recursos que ja tenim, per exemple: potser el cap d’una empresa és un tirà
amb els seus empleats i, en canvi, és la persona més divertida del món amb els
seus fills. On és aquest sentit de l’humor a la feina? El té, però no allà. La
PNL ens ajuda a pescar aquest sentit de l’humor i ancorar-lo en el context on
el necessita més.
E.M: Què creus que busca la
gent quan s’inscriu en un dels teus cursos?
R.L: La gent busca aprendre més
benestar, més opcions, més flexibilitat. Sortir d’hàbits que ja no funcionen.
Molta gent que tenim als cursos treballen a primera línia, amb persones que
estan patint. Treballadors socials que potser fan la seva feina en presons, amb
dones maltractades, etc., que busquen recursos per manegar aquests estats
interns forts, el mateix estrès que produeix la seva tasca. A vegades penso que
una cosa que fem els que ens dediquem a la PNL és cuidar les persones que
cuiden, formar les persones que formen.
M.S: En el teu cas, què va ser
primer la PNL o el teatre?
R.L: Primer va ser el teatre,
molt aviat. Els meus pares tenien un grup de teatre i ja de molt petit feia
tots els papers dels nens. I amb vint anys estava en un grup de teatre popular
americà, amb el qual fèiem un treball que podria situar-se a mig camí entre Els
Comediants i Els Joglars. Hi vaig estar gairebé deu anys, va ser la meva
primera experiència com a creador.
E.M: Has impartit cursos de PNL
per Europa i per països com el Marroc i Tunísia. Observes diferències entre la
gent d’uns llocs i dels altres?
R.L: He impartit cursos de
temàtiques com: parlar en públic, parlar en públic en anglès, resolució de
conflictes… I les diferències són matisos, perquè al final, quan entres en les
emocions, tots tenim els mateixos anhels… I bàsicament tenim dues emocions:
l’amor i la por. Tot el que no és amor és una forma de la por.
CINE
The Machinist- Brad Anderson
One of the Hollywood Ten- Karl
Francis
The Birthday- Eugenio Mira
Todos
a la Cárcel- Luis Berlanga
Angustia-
Bigas Luna
Manila-
Antonio Chavarrías
Faust-
Brian Yuzna
El
Laberinto Griego- Rafael Alcázar
Strange-
Herbert Vesely
Escrito
en las Estrellas- Ricart Reguant
El
Somni de Maureen- Romá Guardiet
Todo Falso- Raimon Masllorens
Dangerous Games- Adolf
Winkelman
Downtown
Kid- Jesus Franco
Esmeralda
Bay- Jesus Franco
TELEVISION
Porca Miseria- Krampack/TVC
Hospital
Central- Videomedia/Tele5
Cor
de la Ciutat- TVC
Secrets
de Familia- TVC
Nova
Ficció- TVC
Estació
d'Enllaç- TVC
Vidas
Cruzadas- Zeppelin/TVC para TeleMadrid, Canal Sur
Laberint
d'Ombres- TVC
La
Nit Mágica- Acció/TVC
El
Hombre Por Dentro- TVE 2
Dark
Justice- Lorimar/TVC
Fiddler,
Extraños en la Noche- Videos musicales
La
Palmera- TVE 2
TEATRO
Director
de Carlos Martinez en la obras: Still & Stark, Time to
Celebrate, Mirage. Vitamimo
Director de
Inside Out Theatre: La Silla Mágica, La Mordida, The Man Who Became a Dog.
Actor en Woyzeck - La Casona, dirigida por Anne
Dennis
Obres de teatre originals: Anzagar, Strip Poker, Podcasts: Manual de Lideratge,
Histories de Fantasmes
DOBLAJE
Dibujos animados,
spots, películas, videos didácticos, videos institucionales.
ENSEÑANZA
Estudi per L’Actor Laura Jou, Universidad de Granada,
Universidad de Teruel, las escuelas El Timbal
y
CETT, Institut Gestalt, AADPC
